Ahir, a Alacant, va tenir lloc la gala d’entrega del Premi Nacional al Jove Empresari. Vaig ésser guardonat amb l’accèsit a la internacionalització!

Tot i que sempre comento que els emprenedors no som clubs de futbol i els trofeus no ens resolen els problemes del dia a dia, la veritat és que em sento molt orgullós. Aquest guardó significa el reconeixement a moments durs i complicats. En destacaré tres:

1) Lluites contra l’entorn: quan vaig dir que començariem operacions a Argentina, no vaig trobar una sola opinió favorable: que si els estúpids prejudicis contra els argentins, que si millor en un altre lloc, … A dia d’avui tenim un equip de més de 80 persones en 2 centres al país. I seguim.

2) No poder estar a prop dels meus equips: estar en molts llocs significa estar poc en cadascun. Sóc conscient que la meva gent cada vegada em veu menys presencialment, tot i que continuament els tinc presents i estic 100% localitzable per msn o skype.

3) A nivell personal: no hi ha res més dur per mi que un dia sense poder banyar i ficar al llit al meu fill.

Vull donar les gràcies a tots i en especial al meu equip. Jo recullo els premis però els guanyem junts!

Gràcies!

Ps: vaig tenir l’oportunitat de xerrar amb el ministre Bernat Soria. Un home encantador i accessible. Va tenir un discurs orientat a la promoció d’empreses i posa com a exemple als joves emprenedors. Però li vaig dir que tenen que espabilar més. A dia d’avui, està moltíssim més reconegut el pitjor dels cuiners mediàtics que el millor dels emprenedors, que està creant centenars de llocs de treball. És genial que es presti interés a la grastronomia, per la promoció del país, però existen també altres sectors.

Ps2: vaig compartir taula amb els nois de Neomtrics i amb Ricardo Buil (centraldereservas.com), tots molt macos. Ricardo em va sorprendre quan em va dir que havia venut unes vaques per comprar dominis