Fa uns dies llegia aquest article a elMundo en el qual es parlava sobre la fugida de talent. Ens hauria de fer mal veure com joves brillants es veuen obligats a marxar a altres països per tal de seguir allà amb els seus treballs d’investigació.

Mentre els polítics s’omplen la boca de discursos que aposten per la innovació, la realitat és que els investigadors treballen en condicions precàries. Se’ls mesura principalment per les seves publicacions i el número d’hores de classe que imparteixen, i molt poc pel fruit de la seva col.laboració amb empreses que poden explotar el resultat del seu treball i amb el qual poden generar productes diferenciadors.

Es pot entendre aquesta situació en països que no tenen economies gaire desenvolupades, en els quals la investigació no és una prioritat i que encara poden competir per costos. Però un país desenvolupat ha de pensar en diferenciar-se, i això només ho pot aconseguir amb la investigació. Si bé la col.laboració entre empreses i universitat no ha estat gaire habitual fins ara, crec sincerament que estem condemnats a entendre’ns. Difícilment una Pime pot trobar un centre d’investigació tant excel.lent com un centre universitari, i difícilment un centre universitari trobarà millor financiació que els fruits del seu treball explotat per l’empresa.

I responent a la pregunta del títol d’aquest post, Què fer per retenir al talent investigador? Crec que és molt fàcil: un sou digne i les eïnes necessàries. A canvi tindrem gent que treballa per vocació i que pot aportar factor diferencial.