Tinc pendent un post que estic acabant sobre el passat Díadel Emprendedor en Asturias. Però per anar obrint boca, faig un cut and paste de quelcom que em va cridar molt l’atenció. Recomanaria als responsables d’aquest tema que prenguin bona nota d’aquesta inciativa.

Copio del blog de Rubén Calvo:

"Em va cridar molt l’atenció que a la plaça de l’ajuntament estiguessin estudiants amb les seves botigues de productes, intentant vendre els seus productes costi el que costi a qualsevol persona que passés entre ells. M’agrada l’idea perquè s’està fomentant des de petits al col·legi aquestes habilitats que tant ens fan falta, com les de parlar en públic i les de comunicar-se millor per vendre el teu producte"

Font: RubenCalvo.com

Els amics de Google m’han convidat a donar una xerrada junt amb Carlos Gracia (Director Google Enterprise Espanya i Portugal), Jordi Torres (Catedràtic UPC/BSC i doctor enginyer en informàtica) i Jordi Bagó (Conseller Delegat i Director General de Grup SERHS, S.A.). El mestre de cerimònies, com no, serà Carlos Blanco.

Aquest és l’article que el publicat a El Periódico d’avui:

Últimament em pregunten si en aquests temps que corren és més difícil emprendre. Tot i que emprendre sempre és complicat (amb crisi o sense ella) i que a priori  a priori la resposta sembla ser afirmativa, la realitat és que la situació de crisi és l’hàbitat natural d’un emprenedor: les primeres vendes, aconseguir el primer finançament abans d’haver demostrat res (i el segon ¡demostrant que no el necessites!), fer mans i mànigues per pagar les nòmines a final de mes, estar permanentment a la corda fluixa fins a aconseguir el punt mort. ¡Som uns experts a gestionar crisis! ¡Ens haurien de contractar els governs!

Ara és més complicat aconseguir finançament per a projectes de risc alt (tecnològics, emergents). Però, com diuen al meu poble, qui no arrisca, no pisca. Potser en aquests moments el més pràctic és optar per negocis amb una ruta més ràpida per generar caixa en efectiu. Ara més que mai cash is king. O la postura més radical de Ken Morse (director del Centre d’Emprenedors del MIT), cash is more important than your mother.

Aconseguir finançament per començar sempre és complicat. De fet, com deia el meu amic Victoriano, tenir poc cash ajuda a aguditzar l’enginy. Existeixen molts negocis (especialment els negocis basats en internet o serveis) que no necessiten una fortuna per començar a demostrar que poden funcionar.

Jo vaig començar amb 18 quilos que, encara que pot semblar poc, és una fortuna si ho comparem amb els sis que va necessitar Carlos Blanco per fundar Grupo ITnet o els tres de Marc Vidal per crear Cink.

Els més optimistes estem convençuts que en èpoques com l’actual és quan existeixen més oportunitats i novetats, a causa dels canvis en l’ordre establert. En poso un exemple: em sembla que en cap moment de la història un grup de periodistes amb un bloc i pocs mitjans han pogut competir amb un poderós i influent grup mediàtic. Sempre és un bon moment per emprendre. La recepta per a aquestes èpoques és tenir grans dosis d’il.lusió per poder aprofitar les oportunitats que sorgeixin i pragmatisme per monetitzar-les.

Aquí us deixo l’enllaç al meu últim article per El Periódico, publicat dijous passat. Tracta sobre l’esperit emprenedor de les comunitats d’origen extranger.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=602439&idseccio_PK=1009

Fa temps que seguia l’evolució de Red Karaoke, per ser un projecte original i interessant. Tenia curiositat per saber qui estava darrera de tot, fins que finalment vaig tenir l’oportunitat de conéixer en Miguel Ángel al sopar del First Tuesday Madrid organitzat per Carlos Blanco (a.k.a. el “celestino-padrino” de les start ups).

Després de varis twitts i amb molt de compte perquè Miquel A. no descobrís el meu usuari (només em faltaria sortir a Youtube fent el frkiki cantant Mazinguer en versió original) em va oferir ser conseller a Red Karaoke. Tinc una agenda impossible però vaig veure que la dedicació de temps era assequible, així que per a mi va ser un honor poder acceptar el càrreg. Espero poder ajudar en el que pugui i aprendre molt d’ells!

Més informació:

http://www.planetamedia.com/2009/03/didac-lee-nuevo-consejero-de-red.html

http://www.emprendedores.es/empresa/informacion/50_empresas_que_triunfaran_en_2009/proyectos_innovadores/(image)/13

Demà tindrà lloc la conferència-debat Microglobalitzacions Metropolitanes: nous petits empresaris d’origen extranger, dins del cicle "Barcelonesos Transnacionals", organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta ocasió participaré com a ponent junt amb Núria Benach (Universitat de Barcelona) i Joaquín Beltrán (Universitat Autònoma de Barcelona).

La conferència tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona, a les 19:00 h.

Em vaig quedar sense paraules quan en Pau Garcia-Mila em va trucar fa uns dies per dir-me que tindria a Richard Stallman a casa seva i que potser vindrien a visitar-nos a Girona. Tenia una xerrada a la tarda i podiem aprofitar per anar a dinar junts.

Stallman és el pare del software lliure, activista i profeta dels drets bàsics de l’usuari (llibertat, control i privacitat de les seves dades) i l’ètica que han de seguir els programadors. És un autèntic profeta que va pel món evangelitzant la seva causa i que cada dia té més seguidors. Segurament és una de les 4 persones més influents del món del software junt amb Gates, Jobs i Torvalds.

Les idees de Stallman, en el pla del software i dels usuaris, trascendeixen els conceptes tècnics. El seu plantejament ideològic es centra en un concepte més social que tècnic, que fomenta la cooperació i la sinèrgia, molt per sobre de la competència, com una forma de donar més valor al treball humà; afavoreix la convivència i tendeix a minimitzar les diferències entre les persones.

Podem o no compartir el seu punt de vista. Però és molt interesant entendre el perquè de la seva lluita i aprendre d’una persona que arrossega masses. Per a milions de persones és més trascendent (tot i que no més mediàtic) que una estrella del rock o un futbolista, perquè a part de l’admiració com a símbol, el seu activisme a inspirat a milions de persones que han desenvolupat el software en el que es recolza Internet i el nostre treball diari.

PS: A la tarda Stallman donava una xerrada sobre "Drets d’Autro", li vaig recomanar conéixer a Enrique Dans, un altre gran expert d’aquesta matèria i amb qui segurament podrien tenir interesants debats.