Lliçons d’Orient
Dilluns, 21 Juliol 2008Wang Yung Ching és un dels emprenedors més influents de Taiwan i un dels milionaris més destacat segons Forbes. Aquí va un fragment d’unes reflexions que va publicar no fa gaire:
Per col·locar un milió de peces de dòmino, porta mes de temps, per derribar-los només deu segons.
Per aixecar una empresa amb èxit, es necessiten molts anys, però per quebrar-la, només es necessita una política equivocada.
Per formar una personalitat respetable s’ha de guanyar la confiança durant molts anys, però quebrar-la només per fer una cosa equivocada.
Quins són els "mistos" de la nostra empresa?
1. No saber controlar les emocions
2. Prendre decisions sense meditació de forma raonable
3. Tenir un caràcter inflexible que no sigui capaç d’acceptar consells
4. Ser poc tolerant i piadòs envers la crítica
Examinem quants mistos portem a sobre!
Diumenge, 27 Juliol 2008 a las 12:35
Hola,
Lo de les peçes de domino es molt bo, pero lo del misto i l’edifici es brutal.
Dimecres, 6 Agost 2008 a las 18:49
Orient té coses molt bones, però Xina continua sent una dictadura ferotge, com ho veus?
Dimecres, 6 Agost 2008 a las 19:22
Suposo que “en todos lados se cuecen habas”
Per lo que conec per experiència propia, que he viatjat força a la Xina aquests darrers anys, i no només a les grans capitals sino també a pobles rurals a on tinc molta familia, la meva opinió totalment personal:
1) És un pais comunista en la façana però en cap moment he tingut la mateixa sensació que pots tenir quan estàs a Cuba per exemple. En molts aspectes semblem més comunistes nosaltres amb sistemes que fomenten la defensa de la mediocritat.
2) És cert que hi ha censura i que els mitjans estan controlats pel govern. De fet en algun sopar amb un corresponsal d’un mitjà de comunicació català m’explicava histories que sonen a ciència ficció. Però també és cert que estan evolucionant molt ràpid. Per mi lo més important no és l’estat actual d’un pais sino la seva capacitat d’evolucionar i sembla que van per bon camí. Ara bé, segur que la Xina no és l’únic pais en el món a on els mitjans de comunicació no estan controlats, polititzats o manipulats.
3) Pel que vaig veure, la gent tant en els pobles com a la gran ciutat, viuen “molt bé”. Entent per “molt bé” a que tenien les necessitats bàsiques cobertes. Per exemple, en el poblet d’on és el meu pare (a 1h de Qing Tao, lloc famòs per la seva cervesa) quasi tothom té TV per Sat, cases amb finestres d’alumini, plaques solars, internet d’1Mb (això fa 2 anys ara poder tenen més), … ara bé, segur que hi han altres regions que no conec que estan visquen a la miseria i en això el govern ha de millorar molt.
4) A nivell d’empresa crec que puc afirmar que quasi és un pais capitalista. Això si, han de millorar sensiblement en aspectes bàsics com per exemple en el drets dels treballadors.
El govern està molt compromés amb la creació d’empresa privada. Com a curiositat et puc explicar que en l’event del 10è aniversari d’una empresa privada es va duur a terme en el parlament de la Xina, i això ho permet el govern com a premi a les empreses “top” del pais.
5) La dictadura. És cert que només tenen un partit. Però en cap moment he tingut la sensació d’estar amb una dictadura ferotge. Si bé opino que el tema del Tibet crec que el porten molt malament. Però tampoc ens enganyem, molts païssos tenen el seu propi Tibet i desde fora sempre es veuen les coses diferents que desde dins.
Com a conclusió podria afirmar que tot té dues cares. I obviament es pot veure la cara que un prefereixi, però en general, l’impressió que tinc és força bona. Ara bé, malgrat tot, de l’Empordà no em treu ningú