Cada vegada que sento això de "Quina bona sort que has tingut!" penso "sí, la sort de treballar cada dia de 8h a 12h (12h am no 12 pm, com fan d’altres)". No puc estar més d’acord amb Benjamin Franklin quan diu que "el geni es compon d’un 1% d’inspiració i un 99% de transpiració" (és a dir, suant treballant). Al meu cas, ni sóc un gurú ni un geni. Si ho fos, treballaria menys i aconseguiria el mateix. Però no és així, tan sols sóc un currant.

Tinc 2 trucs:

1) Treballar moltes hores. Per poder fer-ho deu ser en quelcom que m’apassioni (que m’agradi no sempre és suficient). Us asseguro que quan quelcom m’avorreix, no trigo ni un minut que "jugar" amb la meva Blackberry. La vida és molt curta i no podem perdre el temps, s’ha de buscar allò que ens apassiona fer!

2) Treballar al costat de persones amb els que comparteixo valors similars. Sobre aquests valors he parlat en altres ocasions (cultura de l’error, proactivitat, positivitat, sentiment d’equip…). Per mi és vital no només sentir passió pel que faig, sino que el meu equip també ho comparteixi. I parlant de "La Bona Sort" no hi ha res millor que parlar del llibre que porta el mateix títol. Es llegeix fàcil i és molt emocionant (al menys ho va ser per mi). Des que el vaig llegir hauré regalat com uns 15 exemplars. A aquest tema ja li he dedicat un parell de posts: "Alonso i la sort dels campions" (2005) i "existeix la bona sort?".

També recordo que vaig debatre aquest tema amb Carlos Blanco en un First Tuesday y recentment Carlos ha parlat d’aquest tema al seu blog amb un post molt ilustratiu: http://www.carlosblanco.com/2008/09/09/la-buena-suerte