«L’avantprojecte de la llei d’economia sostenible ha generat molta controvèrsia a la xarxa. És comprensible la sensibilitat dels internautes davant la possibilitat de veure vulnerats els seus drets. Però, per un altre costat, tenim les indústries de continguts que lluiten contra la pirateria, o el que ells entenen com a tal. L’avantprojecte de llei és discutible, s’hi pot estar d’acord o no, però hi ha un fet inqüestionable: les noves tecnologies estan evolucionant (o revolucionant) la manera de consumir art, cultura i entreteniment. La tecnologia avança més ràpid que la legislació, i per més que es legisli o creïn subvencions, no serà possible salvar models de negoci obsolets. La protecció mitjançant cànons tampoc serà la solució. Segueixo sense entendre per què el restaurant xinès dels meus pares paga a la SGAE, malgrat que tota la seva música és autòctona.

Ja han estat diversos els emprenedors audaços que han demostrat que nous models de negoci són possibles, que no siguin la venda de DVD i CD. Un exemple el tenim en els fundadors de Red Karaoke, que van visionar que la música es pot videojoguitzar. Sens dubte Guitar Hero o Singstar han suposat un punt d’inflexió en una indústria orientada tradicionalment als jugadors hardcore. Qui m’hauria dit fa uns quants anys que em posaria a cantar i a tocar cançons dels Beatles amb la meva mare.

Altres exemples: Spotify o Yes.fm, que apliquen el concepte de bufet lliure: pagues una quota d’accés, però el consum és lliure. Tots aquests projectes han demostrat que amb perseverança i creativitat es poden trobar models de negoci que compatibilitzin tots els interessos. Això que passa en les indústries dels continguts és aplicable a qualsevol sector. Quan s’intueix que el model deixa de ser sostenible, no el salvarà cap llei, sinó la pròpia reinvenció. A més a més de subvencions del Govern, seria més pragmàtic un marc jurídic i fiscal que afavoreixi la creació de les solucions del demà. Una cosa semblant al que Anglaterra va viure durant la revolució industrial, ja que sens dubte estem davant una nova revolució que suposarà moltes oportunitats per als emprenedors espavilats. Companys, ¡hi ha molt per fer!»

Vaig compartir amb el públic las meves aventures i desventures com a emprenedor. Vam xerrar i debatre sobre gestió de persones, socis, dificultats… i com no, sobre emprendre en aquestes èpoques de crisi. Sense cap dubte és complicat, però, alguna vegada ha estat fàcil emprendre? quan ha estat senzill vendre? arribar al breakeven?, aconseguir finançament? Pot ser els emprenedors som animals que tenim per hàbitat natural l’incertesa i la crisi. Potser per aquest motiu prefereixo oblidar-me dels premis, entrevistes a la premsa i altres elements que ens poden desorientar i fer-nos oblidar que sempre cal millorar i que queda molt de camí per recòrrer. Quan algú s’apalanca en el seu status quo perd la gana de progrés i autosuperació. (Albert Einstein)
 
Un altre aspecte que vaig destacar a la xerrada és la figura de l’intraemprenedor. Com he comentat alguna vegada, per mi emprendre és convertir una idea en una realitat, assumint un risc, sigui econòmic, social o de qualsevol altre tipus. És important fomentar dins de les empreses la figura de l’intraemprenedor perquè ells són capaços d’accelerar el creixement creant noves línies de negoci, spin offs o similar. De fet, el meu major orgull és veure projectes que s’han gestat internament, i tenir a nois que quan finalitzen el seu horari laboral lluiten per poder treure endavant el seu projecte. Es necessiten intrameprenedors funcionaris, mestres, directius… a tot arreu!

PS: Crec que li estic prenent el pols a això. Hauria d’haver algun programa a la TV a l’estil Arguiñano o Bricomania però en versió emprenedora!
 
Alguns links:
 
http://blog.closemarketing.net/index.php/2009/08/07/resumen-del-iniciador-tropical-de-granada-agosto/
http://www.iniciador.com/2009/08/09/resumen-iniciador-granada-agosto-2009/
http://josiasdelaespada.wordpress.com/2009/08/10/sobre-el-ultimo-iniciador-motril-granada-6-de-agosto/

La setmana passada vaig estar a Silicon Valley. Crec que si hagués pogut triar un altre lloc per néixer, hagués escollit California. Quan vaig allà em sento com a casa. Solc dir que en el meu país s’em confon amb un extranger fins que començo a parlar i a la Xina em passa just el contrari, em prenen per local fins que el meu accent empordanés em delata. Tot i així a Estats Units, a la gent li dona igual d’on vinguis, ni el que van fer els teus avantpassats. Només importa el que has fet i el que vols fer. (Leer más …)