http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080619/53483830108.html

Un adjunto un enllaç d’un xat que vaig tenir amb Angel Maria fa uns dies. Moltes vegades ens costa admetre que no ens organitzem de la forma més óptima i donem la culpa als altres, o a la manca de temps, quan el veritable culpable som nosaltres.

http://angelmaria.com/2008/06/15/las-prioridades/

Que Pau Gasol estigui jugant la final de la NBA ens anima a pensar que les empreses tecnològiques nacionals també podem ser protagonistes a Silicon Valley. I així ho ha demostrat Digital Legends, empresa productora de videojocs per a mòbils on treballa el meu germà favorit (i únic). Aquesta setmana ell i els seus amics l’han tornat a “liar”, han tingut el privilegi d’aparèixer a la Keynote de Steve Jobs a la presentació del nou iPhone 3G.

No fa falta dir com estic d’orgullós! Encara que no tant com ho estan els meus pares, encara que no són molt conscients del que suposa poder aparèixer a la Keynote d’Apple. Qui els anava a dir que sent els dos de lletres han tingut dos fills geeks!

Des d’aquí les meves més sinceres felicitacions a Xavi, Unai, Simón, Nacho (el meu lector més geek i redactor en referenta.com) i a tot equip de Digital Legends!

Links:
http://kotaku.com/5014668/digital-legends-bring-3d-fantasy-to-the-iphone
http://www.joystiq.com/2008/06/09/digital-legends-iphone-action-adventure-due-in-september/

PS: serà el nou iPhone el nou rival de la PSP?
PS2: encara que segurament és una de les majors fites que mai hagi aconseguit una empresa tecnològica local, no superaran l’interès social i la cobertura mediàtica que tindrà l’última feta de Paquirrín en la discoteca. Sembla que aquest noi s’ha convertit en el nou líder de la joventut. A veure si Nacho fa alguna cosa per resoldre això!

Bernat Vicens m’envia aquest interessant link en el qual es comparen dues pel·lícules que mostren dos punts de vista sobre el mateix problema:

- "En búsqueda de la felicidad": és una de les meves pel·lícules preferides i a la qual alguna vegada ja he fet referència en aquest blog. Narra la vida de Chris Gardner, un jove pare que es queda sense treball i ha de sobreviure mantenint al seu fill de poca edat. La pel·lícula es basa en fets reals.

- "Los lunes al sol": és una pel·lícula que no vaig aconseguir veure sencera, no sé si per la seva lentitud o per que m’avorria veure com un grup de desocupats es lamenten contínuament de la seva situació i lluitaven des del bar, amb dues cerveses. Es queixaven del sistema, de la poca paga que els deixa l’atur, d’aquest món tan imperfecte que ens toca viure etc. I quan un d’ells aconsegueix treball i anima a la resta a sortir del pou, tots el veuen com "el dolent de la pel·lícula". Ja se sap, estem en un país on el que treballa a classe és “l’empollón”, mentre que personatges com Paquirrín són icones juvenils, sens dubte, un gran exemple per a la joventut.

No crec que es pugui generalitzar i parlar que les dues pel·lícules confronten una la visió "a l’espanyola" i l’altra "a l’americana". El que si que representa són les dues actituds que pot haver davant d’un problema:

- El positiu i proactiu: lluita per sortir endavant, no perd el temps queixant-se ni donant la culpa als altres, perquè sap que ell és la causa de tot el que li ocorre i si vol alguna cosa té i ha de lluitar per això.

Ja fa unes setmanes que el tinc per casa, però encara no havia tingut temps d’escriure sobre aquesta meravella: l’Asus EEE. Potser és més gadget que portàtil i estic segur que marcarà un abans i un després a la indústria:

- El seu tamany és increible: millor que mireu el video, sobren les paraules.

- Preu: uns 300€. Fins ara, quant més petit, era més car. L’EEE trenca aquesta tradició.

- F uncionalitats: han adaptat un S.O. Linux allò bàsic per treballar/divertir-se: open office, skype, …

Té webcam, varis ports USB i tots els etc que té qualsevol portàtil. Ah! pots triar entre diferents colors (blanc, negre, verd, rosa…)

Inconvenients? El teclat és de baixa qualitat i es fa complicat escriure amb els 10 dits. Potser no estigui optimitzat per redactar el projecte de fi de carrera pero sí per poder navegar, llegir webs, etc…

PS: Més informació a http://en.wikipedia.org/wiki/ASUS_Eee_PC i http://www.xataka.com/

No existeix gaire distància entre un cercle virtuós i un cercle viciós. Quan s’entra en una dinàmica negativa, tot sembla posar-se en contra: que si el passadís, que si Milito lesionat durant mig any, que si Messina ens planta… Què més pot passar?

Quina diferència hi ha entre el Barça que va guanyar la Champions i el Barça actual? Si durant aquest temps ens hem anat reforçant, els resultats hauríen de ser uns altres, no??? En la meva opinió, hi ha 2 elements clau: el Factor X (la gana) i el Compromís.   "Els títols es guanyen amb jugadors compromesos" , afirma Luis Enrique, un dels jugadors que més admiro per la seva "garra" i esperit lluitador.  

A les empreses passa el mateix. Un grup d’ "stars" no és garantia d’ èxit. En canvi, un equip compromès, alineat i motivat, pot menjar-se el món. Però és vital ser conscients que un equip d’aquestes característiques no s’aconseguix a cop de talonari, si no a base de lideratge i generant el clima que propicii les circumstàncies adequades.

Quin és el factor que fa que les empreses creixin, que les persones prosperin i que els jugadors-estrella estiguin ben motivats per guanyar sempre? La gana. En parlo a l’última columna publicada al elPeriodico.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=505508&idseccio_PK=1009&h=080501

PS: També ha sortit avui publicat els premis de l’Empordà 2008. Agraeixo tantes mostres d’afecte i reconeixement. Però tinc molt clar que no sóc un club esportiu i se m’evalua per la compte de resultats i no pas pels trofeus que hagi guanyat.

PS2:La senyora Perxes m’estirava les orelles quan feia merder a la biblioteca, encara s’enrecordava

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050100_3_263071__Comarques-Didac-Joel-Bonilla-Maria-Perxes-Feliu-reben-Premis-Empord

(foto Conxi Molons)

  Els meus companys de curs m’envien aquest interessant article. Tot i que no no soc gaire de números, reconec que és un bon exercici mirar-se les coses des de varies perspectives.

5 Lliçons de McCoy després de 34 anys d’experiència com analista

http://www.cotizalia.com/cache/2008/04/29/10_cinco_consejos_analista.html