No existeix gaire distància entre un cercle virtuós i un cercle viciós. Quan s’entra en una dinàmica negativa, tot sembla posar-se en contra: que si el passadís, que si Milito lesionat durant mig any, que si Messina ens planta… Què més pot passar?

Quina diferència hi ha entre el Barça que va guanyar la Champions i el Barça actual? Si durant aquest temps ens hem anat reforçant, els resultats hauríen de ser uns altres, no??? En la meva opinió, hi ha 2 elements clau: el Factor X (la gana) i el Compromís.   "Els títols es guanyen amb jugadors compromesos" , afirma Luis Enrique, un dels jugadors que més admiro per la seva "garra" i esperit lluitador.  

A les empreses passa el mateix. Un grup d’ "stars" no és garantia d’ èxit. En canvi, un equip compromès, alineat i motivat, pot menjar-se el món. Però és vital ser conscients que un equip d’aquestes característiques no s’aconseguix a cop de talonari, si no a base de lideratge i generant el clima que propicii les circumstàncies adequades.

Quin és el factor que fa que les empreses creixin, que les persones prosperin i que els jugadors-estrella estiguin ben motivats per guanyar sempre? La gana. En parlo a l’última columna publicada al elPeriodico.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=505508&idseccio_PK=1009&h=080501

PS: També ha sortit avui publicat els premis de l’Empordà 2008. Agraeixo tantes mostres d’afecte i reconeixement. Però tinc molt clar que no sóc un club esportiu i se m’evalua per la compte de resultats i no pas pels trofeus que hagi guanyat.

PS2:La senyora Perxes m’estirava les orelles quan feia merder a la biblioteca, encara s’enrecordava

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050100_3_263071__Comarques-Didac-Joel-Bonilla-Maria-Perxes-Feliu-reben-Premis-Empord

(foto Conxi Molons)

  Els meus companys de curs m’envien aquest interessant article. Tot i que no no soc gaire de números, reconec que és un bon exercici mirar-se les coses des de varies perspectives.

5 Lliçons de McCoy després de 34 anys d’experiència com analista

http://www.cotizalia.com/cache/2008/04/29/10_cinco_consejos_analista.html

http://www.altemporda.org/index.php?action=detalleNoticia&modul=noticias&id_noticia=254

http://www.9diari.com/index.php?option=com_content&task=view&id=4092&Itemid=80

És la frase que més m’agrada de l’himne del Barça. Al futbol i a les empreses, una de les paraules més importants és "nosaltres", des de la perspectiva d’equip. El sentiment de pertinença a quelcom comú, la comunitat blaugrana o empresarial. Avui dia no està de moda lluir els colors, però precisament és en aquests moments quan s’ha de generar més comunitat. En moments de crisi, els equips s’enforteixen o s’esvaïxen. Es guanyi o es perdi (o encara que es pugui fer el ridícul) força barça!

PS: Felicitats a tots els Jordis, Jorges, Giorgios, etc!!!

PS2: Actualització post partit: bé, la cosa ha anat millor de lo que esperava. Poder és qüestió d’expectatives. A veure qué fem dimars que vé!

Seguint amb l’estratègia d’expansió, el passat 14 d’abril Intercomgi varem inaugurar un nou centre de desenvolupament a la ciutat de La Punta (San Luis), que està aproximadament a 1.000 km de l’altre centre de desenvolupament actual, situat a Tandil. L’oficina es troba ubicada al Parque Tecnológico de La Punta.

En una primera etapa, un equip de 3 persones treballaran en col.laboració amb els equips de desenvolupament de Tandil i Girona.

A l’interior de l’oficina d’Intercomgi, d’esquerra a dreta: Ignacio Fernández, Cynthia Alderete,

José Fernández i Cristian Lazarte

L’equip d’Intercomgi de San Luis a l’exterior de l’edifici.

http://www.didaclee.com/es/metodo-getting-things-done-gtd

Fa uns dies vaig llegir al blog de Carlos Blanco un comentari sobre Antonio Glez Barros que em va sorprendre bastant:" AGB destaca perque no soporta a les persones malastruga i pessimistes, és una qualitat contagiosa". Francament, no sé si és una qualitat contagiosa o no, però la veritat és que sense ser conscient, jo tampoc sóc gaire compatible amb les persones negatives i pessimistes. Una cosa és ser realista i prudent, però una altra és ser un "Dr.NO" o tenir una "visió túnel" permanent. Facis el que facis tindràs dificultats. No hi ha res que sigui fàcil (sinó ja estaria fet) i tenir una actitud positiva i proactiva és vital per tirar endavant qualsevol projecte.

Adjunto un text que surt avui a efectividad.net on es parla sobre aquest tema:

"Hola..

Els esportistes saben molt bé que una imatge positiva és molt millor que la negació d’un "error": un tenista que visualitza el seu servei de pilota perfecte, obté un servei perfecte; en canvi, aquell que es focalitza en "no deixar la pilota a la xarxa"… endevineu on acaba la seva pilota!

La creença del mestre en les habilitats dels seus alumnes es reflexa en el rendiment d’aquests últims. Encara que es tracti d’un troç de sucre, els "placebos" utilitzats en medicina produeixen millores fisiològiques i emocionals en els seus pacients. Aquests diferents exemples també demostren que si pensem de forma positiva… esdevenen coses positives!