• @ Figueres dsp de 2 intensos dias en BCN #

• Hoy como ayer toca “jornada intensiva” de 9h a 2h (de la mañana) #
• Comida con el Aijec.es, hoy toca comida con Toni Davila, profesor del Iese en Innovación #

• En el tren … #
• En el Iese, en el curso de Business Angels #
• Han venido Antonio Glez Barros y Luis Martin Cabiedes #
• ahora toca la charla de pedro nueno, identificar y evaluar oportunidades #
• una jornada muy interesante, me ha servido para entender como piensan “los del otro lado de la mesa” #

• Probando probando #
• En el notario #
• en el homeópata #
• a comer al mac! #
• Timo es un tio genial! #
• Estudiando casos del IESE (¿acaso no tuve suficiente con el PDG?) #

L’altre dia vaig veure uns interesants vídeos de Guy Kawasaky sobre l’art d’aconseguir finançament. Per qui no el conegui, Kawasaky és el fundador de Garage Technology Ventures, un Capital Risc de Silicon Valley.

Kawasaky exposa amb moltíssima claredat i té un gran sentit de l’humor. A mode de resum, recomana als emprenedors que, abans de sortir a la recerca de finançament a un CR, tinguin en compte:

Consell 1) El vostre negoci és financiable per Capital Risc? El CR no és l’única font de finançament i no tots els projectes tenen el perfil. Només aquells que tinguin un creixement exponencial sostingut. Per aquest motiu, els projectes de perfil clarament tecnològic són candidats per contra d’una empresa de serveis. Ell mateix posa l’exemple d’una empresa que es dediqui a instalar Vista pot ser un negoci molt rentable, però no financiable per CR.

Consell 2) "Hot or not?". Compara el procés de cerca de finançament amb l’art de lligar. En moltes ocasions s’invertirà o no en un projecte pel bé/malament que hagi entrat pels ulls al CR. Pel que es recomana que l’emprenedor no es passi els minuts de glòria deixant anar un rotllo sobre el seu background, perquè el més probable és que al CR l’importi un pito.

Consell 3) "Clean Deal". Que sigui una proposta lliuren de xanxullos raros (que si tens contractat al teu cosí, que si tens una reclamació pendent sobre la propietat intelectual, etc). Al final, en la fase de Due Diligence, surt tot. Pel que és millor ser transparents.

Consell 4) El Power Point. Una bona presentació no és garantia d’èxit però, almenys, ajuda a estructurar el discurs. A fi de comptes, un CR es passa tot el dia escoltant projectes i hem de ser clars, concrets i motivadors. Recomana presentacions que no excedeixin 10 slides i 3 punts per cada slide. Sobretot, quant menys text millor. Les 10 slides serien:

              1-. Títol & Dades de contacte.

              2-. Problema del mercat (el dolor a solucionar).

              3-. La Solució.

              4-. Model de Negoci (com es generen diners solucionant el problema).

              5-. La "màgia": què és el que ens fa diferencial? la nostra tecnologia patentada o perquè som el director comercial d’Oracle i això ens dóna una visió de mercat privilegiada?

              6-. Màrketing & Vendes: com portarem el nostre producte al mercat. I no posar "pel Boca Orella": Kawasaky considera que amb aquesta via depens molt de la sort i gairebé és el mateix que dir "no en tinc ni idea".

               7-. Competència: més que fer una matriu comparativa, ell recomana ser honest i posar clarament "què fa el nostre producte que no fagin els demés" i "què fan els demés que no fagi el nostre producte".

               8-. Equip: Desdramatitza aquest punt, ja que a diferència d’altres CR que "inverteixen en equips" Kawasaky creu que les millors empreses les van fundar equips que no han provat res (i que suposo que tenen molta gana), cita com exemples a Google, Yahoo, Apple, …

               9-. Projeccions: recomana que càpiga tot en 1 sola slide i ell es fixa especialment en les mètriques del tipus "per aconseguir aquest pressupost hem de tenir el 10% dels xinesos fent servir el nostre producte". En base a la coherència d’aquestes, es creurà o no aquestes projeccions. Encara que ell normalment el que fa és sumar un any i dividir les xifres per 100, i li sol sortir bé

              10-. Timeline: d’on hem vingut, on som i quines són les properes fites. A tots els agrada dir "serem…" però lo important és indicar en quina situació estan les coses (en producte, en mercat, …).

Consell 5) "Cava molts forats": Molts emprenedors estan convençuts que el fons d’inversió X és el fons ideal per ells. Ell recomana visitar a varis fons ja que, al final, "all the money is green".

Consell 6) (Bonus) Tots els CR fantasien per aconseguir el "proper" Google. Si l’emprenedor presenta un projecte on s’ha provat el model, el tràfic no para de crèixer exponencialment i busca fondos per poder escalar… no l’importarà ni els power points, ni els judicis que tingui pendents ni res

Cada vegada que sento això de "Quina bona sort que has tingut!" penso "sí, la sort de treballar cada dia de 8h a 12h (12h am no 12 pm, com fan d’altres)". No puc estar més d’acord amb Benjamin Franklin quan diu que "el geni es compon d’un 1% d’inspiració i un 99% de transpiració" (és a dir, suant treballant). Al meu cas, ni sóc un gurú ni un geni. Si ho fos, treballaria menys i aconseguiria el mateix. Però no és així, tan sols sóc un currant.

Tinc 2 trucs:

1) Treballar moltes hores. Per poder fer-ho deu ser en quelcom que m’apassioni (que m’agradi no sempre és suficient). Us asseguro que quan quelcom m’avorreix, no trigo ni un minut que "jugar" amb la meva Blackberry. La vida és molt curta i no podem perdre el temps, s’ha de buscar allò que ens apassiona fer!

2) Treballar al costat de persones amb els que comparteixo valors similars. Sobre aquests valors he parlat en altres ocasions (cultura de l’error, proactivitat, positivitat, sentiment d’equip…). Per mi és vital no només sentir passió pel que faig, sino que el meu equip també ho comparteixi. I parlant de "La Bona Sort" no hi ha res millor que parlar del llibre que porta el mateix títol. Es llegeix fàcil i és molt emocionant (al menys ho va ser per mi). Des que el vaig llegir hauré regalat com uns 15 exemplars. A aquest tema ja li he dedicat un parell de posts: "Alonso i la sort dels campions" (2005) i "existeix la bona sort?".

També recordo que vaig debatre aquest tema amb Carlos Blanco en un First Tuesday y recentment Carlos ha parlat d’aquest tema al seu blog amb un post molt ilustratiu: http://www.carlosblanco.com/2008/09/09/la-buena-suerte

Estem en crisi, ho sabem: els mitjans ens ho recorden constantment. ¿Què li ha passat a la nostra robusta economia? Crec que fins ara jugàvem malament i guanyàvem marcant un gol de rebot. Així es guanya un partit, però no es pot guanyar la lliga. Aquesta era la fortalesa del nostre Totxana Valley. Però com a bon emprenedor, seré optimista. En lloc d’afegir-me a l’exercici d’autoflagel.lació general sobre les causes i els indicadors de la crisi, parlaré de possibles solucions. ¿Com podem dinamitzar la nostra malmesa economia? En la meva humil opinió ens hauríem de focalitzar a fomentar i incentivar la creació d’empreses. Sembla obvi: com més empreses, més llocs de treball, més possibilitat de consum, més generació de valor… No obstant, les formes de fer-ho no ho són tant. Plantejo alguns dels meus suggeriments. - Política fiscal per a noves empreses. - Reduir o eliminar els impostos a les empreses de creació recent. És a l’inici d’una empresa quan més perilla la seva existència. S’ha de confiar en els emprenedors i sembla lògic que l’Estat renunciï al cobrament dels impostos en aquesta etapa. - Incentivar la inversió en noves empreses. Establir un sistema financer més adequat: incentius fiscals per a inversió en R+D i plusvàlues per als inversors. Són massa les traves burocràtiques que dificulten l’accés al finançament. No és acceptable que es valorin de la mateixa manera les plusvàlues de la venda de pisos que les d’inversions en empreses, on s’assumeixen més riscos i creen llocs de treball. - Dignificar la figura de l’emprenedor. Crear un entorn que fomenti l’esperit emprenedor. L’educació i formació en escoles i famílies és clau. Alguna cosa no va bé si és més glamurós participar a Gran Hermano que crear una empresa i donar feina a 300 persones. ¿Com és possible que el gurmet perdut pel Bulli o altres personatges sense cap mèrit acaparin tanta atenció mediàtica i una empresa d’aquí que presenta el seu producte amb Steve Jobs passi desapercebuda? Amb Paquirrín com a referent juvenil no arribarem gaire lluny. Països amb un gran potencial estan agafant impuls. O actuem ràpid o aviat la majoria acabarem tenint un cap xinès.

Anava a fer un post sobre la xerrada que vaig fer fa un parell de dies, pero veig que la Trina se m’ha avançat. Així que m’estalviaré d’escriure’l i directament posaré el seu enllaç.

Ha estat una conferència davant de professors de primària i secundària, una audiència totalment inèdita per mi. Els he parlat una mica de les meves vivències com a nouvingut, ja que sóc el primer gironí d’origen xinès. Avui en dia no seria massa extrany però sí fa 34 anys, quan anaves pel carrer i t’assenyalaven, et miraven com a un bitxo raro i tu no entenies perquè eres diferent als demés. Afortunadament per mi, a Figueres sempre m’han tractat molt bé i no he tingut mai cap problema. A part d’això, he explicat els valors corporatius de la nostra empresa, que s’han forjat de la meva experiència vital.

M’acostumen a presentar com "Dídac Lee, el Jove Emprenedor bla bla bla" o "Dídac Lee, l’empresari bla bla bla" però no existeix millor presentación que "Dídac Lee, un bon amic". Gràcies Trina!

http://trinamilan.cat/2008/09/04/inici-de-curs-amics-i-valors/

http://ceip-montseny.blogspot.com/2008/09/tictactictactictac.html