Quan assisteixes a un desastre com el del passat diumenge en el Camp Nou, et fas moltes preguntes. El Madrid semblava que jugava a no jugar, sense un joc vistós i bastant passiu, però precisament en el moment en que el Barça va estar a punt de marcar, va i ens marquen en la contra un jugador. A partir de llavors comença la crònica d’una mort anunciada. Com bon sofridor barcelonista no vaig perdre la fe en el meu equip fins a la xiuletada final. Encara que la veritat és que pensava més amb el cor que amb el cervell.

Què va ser dels herois de Paris? Com és possible tenir un equip pitjor quan cada any ens hem anat reforçant bé? I no obstant això hem anat de més a menys… És casualitat que després de guanyar la copa d’Europa no hàgim guanyat res més? Hi han moltes possibles respostes, i ja se sap que de futbol tots ens atrevim a opinar.

El professor Jaume Llopis afirma que el futbol i la gestió d’empreses tenen molt en comí. No ha de ser trivial gestionar i motivar a un vestuari ple d’estrelles, que segurament les primes per guanyar trofeus no és un element suficientment motivador. És imprescindible tenir jugadors amb mentalitat guanyadora, amb fam i ambicions sanes. És una mica semblant al que li va passar al Madrid dels “galàctics”. Si quan ho has guanyat tot perds la il·lusió per guanyar, et quedes sense un dels motor bàsics com la fam. La gent es pregunta on està el Ronaldinho que teníem, aquest que quan va arribar no havia estat reconegut com el millor jugador de món, ni havia guanyat la lliga, ni la copa d’Europa? Físicament ho varem poder veure en el camp diumenge passat, però potser el seu esperit el tenim encarnat en Messi, Bojan i Giovanni”. Tant de bo ho puguem recuperar o sinó no quedarà altre remei que marxi a buscar la seva motivació a un altre club.

Recordo en èpoques de crisi empresarial, el nostre capital risc em deia “els problemes de tresoreria són bons, aguditzen l’enginy!”, i jo pensava “clar, els problemes no els tens tu … “ però no sabeu quanta raó tenia i lo molt que varem aprendre. Si no haguéssim viscut una crisi, no haguéssim arribat a moltes de les metes que ens hem proposat. Espero la mateixa sort per al Barça, que siguin capaços de recuperar el camí correcte, hi ha molta temporada per davant i encara queda el partit de tornada.

PS1: En aquests moments és quan cal demostrar que se senten els colors!
PS2: El Tió em va portar una samarreta signada per tots els jugadors