Ja fa unes setmanes que el tinc per casa, però encara no havia tingut temps d’escriure sobre aquesta meravella: l’Asus EEE. Potser és més gadget que portàtil i estic segur que marcarà un abans i un després a la indústria:

- El seu tamany és increible: millor que mireu el video, sobren les paraules.

- Preu: uns 300€. Fins ara, quant més petit, era més car. L’EEE trenca aquesta tradició.

- F uncionalitats: han adaptat un S.O. Linux allò bàsic per treballar/divertir-se: open office, skype, …

Té webcam, varis ports USB i tots els etc que té qualsevol portàtil. Ah! pots triar entre diferents colors (blanc, negre, verd, rosa…)

Inconvenients? El teclat és de baixa qualitat i es fa complicat escriure amb els 10 dits. Potser no estigui optimitzat per redactar el projecte de fi de carrera pero sí per poder navegar, llegir webs, etc…

PS: Més informació a http://en.wikipedia.org/wiki/ASUS_Eee_PC i http://www.xataka.com/

Us deixo la columna que avui he publicat a Elperiodico.com. Tracta sobre aquest nou model econòmic, mitjançant el qual una empresa ofereix el seu producte o servei gratuitament, i obté els ingressos a través d’altres vies (publicitat, serveis premium…)

Llegir article

No existeix gaire distància entre un cercle virtuós i un cercle viciós. Quan s’entra en una dinàmica negativa, tot sembla posar-se en contra: que si el passadís, que si Milito lesionat durant mig any, que si Messina ens planta… Què més pot passar?

Quina diferència hi ha entre el Barça que va guanyar la Champions i el Barça actual? Si durant aquest temps ens hem anat reforçant, els resultats hauríen de ser uns altres, no??? En la meva opinió, hi ha 2 elements clau: el Factor X (la gana) i el Compromís.   "Els títols es guanyen amb jugadors compromesos" , afirma Luis Enrique, un dels jugadors que més admiro per la seva "garra" i esperit lluitador.  

A les empreses passa el mateix. Un grup d’ "stars" no és garantia d’ èxit. En canvi, un equip compromès, alineat i motivat, pot menjar-se el món. Però és vital ser conscients que un equip d’aquestes característiques no s’aconseguix a cop de talonari, si no a base de lideratge i generant el clima que propicii les circumstàncies adequades.

Quin és el factor que fa que les empreses creixin, que les persones prosperin i que els jugadors-estrella estiguin ben motivats per guanyar sempre? La gana. En parlo a l’última columna publicada al elPeriodico.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=505508&idseccio_PK=1009&h=080501

PS: També ha sortit avui publicat els premis de l’Empordà 2008. Agraeixo tantes mostres d’afecte i reconeixement. Però tinc molt clar que no sóc un club esportiu i se m’evalua per la compte de resultats i no pas pels trofeus que hagi guanyat.

PS2:La senyora Perxes m’estirava les orelles quan feia merder a la biblioteca, encara s’enrecordava

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008050100_3_263071__Comarques-Didac-Joel-Bonilla-Maria-Perxes-Feliu-reben-Premis-Empord

(foto Conxi Molons)