http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2681668

Quan assisteixes a un desastre com el del passat diumenge en el Camp Nou, et fas moltes preguntes. El Madrid semblava que jugava a no jugar, sense un joc vistós i bastant passiu, però precisament en el moment en que el Barça va estar a punt de marcar, va i ens marquen en la contra un jugador. A partir de llavors comença la crònica d’una mort anunciada. Com bon sofridor barcelonista no vaig perdre la fe en el meu equip fins a la xiuletada final. Encara que la veritat és que pensava més amb el cor que amb el cervell.

Què va ser dels herois de Paris? Com és possible tenir un equip pitjor quan cada any ens hem anat reforçant bé? I no obstant això hem anat de més a menys… És casualitat que després de guanyar la copa d’Europa no hàgim guanyat res més? Hi han moltes possibles respostes, i ja se sap que de futbol tots ens atrevim a opinar.

El professor Jaume Llopis afirma que el futbol i la gestió d’empreses tenen molt en comí. No ha de ser trivial gestionar i motivar a un vestuari ple d’estrelles, que segurament les primes per guanyar trofeus no és un element suficientment motivador. És imprescindible tenir jugadors amb mentalitat guanyadora, amb fam i ambicions sanes. És una mica semblant al que li va passar al Madrid dels “galàctics”. Si quan ho has guanyat tot perds la il·lusió per guanyar, et quedes sense un dels motor bàsics com la fam. La gent es pregunta on està el Ronaldinho que teníem, aquest que quan va arribar no havia estat reconegut com el millor jugador de món, ni havia guanyat la lliga, ni la copa d’Europa? Físicament ho varem poder veure en el camp diumenge passat, però potser el seu esperit el tenim encarnat en Messi, Bojan i Giovanni”. Tant de bo ho puguem recuperar o sinó no quedarà altre remei que marxi a buscar la seva motivació a un altre club.

Recordo en èpoques de crisi empresarial, el nostre capital risc em deia “els problemes de tresoreria són bons, aguditzen l’enginy!”, i jo pensava “clar, els problemes no els tens tu … “ però no sabeu quanta raó tenia i lo molt que varem aprendre. Si no haguéssim viscut una crisi, no haguéssim arribat a moltes de les metes que ens hem proposat. Espero la mateixa sort per al Barça, que siguin capaços de recuperar el camí correcte, hi ha molta temporada per davant i encara queda el partit de tornada.

PS1: En aquests moments és quan cal demostrar que se senten els colors!
PS2: El Tió em va portar una samarreta signada per tots els jugadors

http://video.google.com/videoplay?docid=6695087846006728653&hl=es

http://www.enriquedans.com/2005/01/el-manifiesto-p2p.html

Pròximament anunciarem un nou invent p2p que estem desenvolupant

Antonio González Barros sempre ha estat un fanàtic dels llibres. Quan llegia un llibre que li inspirava, de seguida comprava una caixa plena i els anava regalant als seus amics. Així em va arribar un dels llibres que més m’han influenciat: "els 7 hàbits de les persones altament eficaces" (Steven Covey).

En el passat esdeveniment d’Expansió, Antonio va basar la seva exposició en una sèrie de llibres que ha estat llegint últimament:

1) "La terra és plana"
- Pots “sortir a fora” sense haver d’anar-te físicament. Avui més que mai, en projectes basats en Noves Tecnologies o en Coneixement pots tenir la teva sucursal a Itàlia sense haver de desplaçar-te a Itàlia. N’hi ha prou amb una web localitzada, atenció al client en italià i quan sigui necessari, prendre el Ryan Air i plantar-te a Roma o Milà o on sigui necessari.
- Internacionalitzar-se estava reservat a les empreses de primera divisió, però avui dia està a l’abast de qualsevol.

2) “Oceà Blau”
- No lluitis en un oceà tenyit de vermell per la sang dels competidors que lluiten fortament per un nínxol de mercat
- Crea noves categories (el teu oceà blau) de producte i queda’t sol
- Exemple: Li Cirque du Soleil. Van crear el seu oceà blau, fusionant 2 sectors en aquells dies decadents (teatre + circ) i van crear un concepte nou on ells eren l’únic referent.

3) “The Long Tail”
- La suma resultant d’agregar moltes coses però en petites unitats és major a qualsevol best seller. Això és possible mitjançant Internet.
- Exemple: en Adwords. El nombre de visites que poden generar la suma de termes secundaris (hotel de luxe a Barcelona, hotel confortable a Barcelona, etc) pot ser superior que termes principals àmpliament competits (hotel a Barcelona).
- Exemple2: Angel María amb el seu nou i brillant projecto Bubok, una editorial online “Just in Estafi”. La suma de tots els llibres que venguin de diferents segments verticals serà superior a la de qualsevol bestseller a Espanya.

4) “El domini de la informació” (Shapiro)
- Quan la teva base de dades és utilitzada per més gent més valor li genera a l’usuari.
- Economia en xarxa per a generar contingut
- Per exemple, el cas de InfoJobs. Contra més usuaris posin el seu CV, més ofertants atrauran i això afegirà més valor a la resta d’usuaris.

5) “Tiping Point”
- Com les petites coses poden marcar les diferències
- El poder del Màrqueting Viral

6) “Blink”
- El costat dret del cervell
- Generació Einstein o Gamer: més intuïtius, multitasques, …
- Els nostres clients potencials seran així!

7) “Web 2.0” (Nafria)
- Semiller de nous negocis
- Economies de xarxa, escalabilitat, …

PS: Va indicar que els sectors on veia major creixement són: eLearning, Mobilitat, Televisió IP i Seguretat.

Rebre emails com aquest endolceixen les dures i llargues jornades que estic tenint últimament. Espero que aviat pugui comunicar els nous projectes que tinc guardats a la meva cistella

 —– Original Message —–
From: "Manel Torrejón"
To: "Dídac Lee"
Sent: Friday, November 30, 2007 10:12 AM
Subject: És DÍDAC LEE l’empresari quasi perfecte de què parla Solé Parellada?

Benvolgut Dídac, ahir vaig ser a la presentació del llibre FET A CASA, del meu amic, ‘tutor’ i alhora redactor en cap d’Economia de La Vanguardia, Ramon Aymerich. Les últimes paraules del seu llibre (reflexions sobre innovació en base a best practices d’empreses amb noms i cognoms) les conclou amb el teu cas i amb aquestes paraules: "És Dídac Lee l’empresari quasi perfecte de què parla Solé Parellada?"… Si no l’aconsegueixes t’escanejaria les últimes pàgines!.

Link al libro: http://www.arcdebera.com/llibres/F/FET+A+CASA,978-84-8330-436-5.htm

Em van convidar fa unes setmanes a un panell d’emprenedors d’Internet organitzat per KPMG i Expansión. Antonio González Fangs va donar una breu xerrada de 20 minuts i com fil conductor va utilitzar els últims llibres que havia llegit, exposant la idea principal de cadascun (ho postejaré en breu) i posteriorment, varem debatre l’estat de situació del nostre sector i finançament de startups en el nostre país. Va ser un plaer poder conèixer en persona a Eudald, Sixto, Yannick i altres que no tenia el plaer de conèixer en persona.

Avui ha sortit l’article sobre aquesta sessió amb un resum i les frases destacades:
http://www.carlosblanco.com/2007/12/11/un-google-espanol-impossible/

Article:
http://www.carlosblanco.com/wp-content/uploads/2007/12/odc1.pdf i http://www.carlosblanco.com/wp-content/uploads/2007/12/odc2.pdf 

PS1: Sí, quina frase que han seleccionat. Em referia als últims estudis que parlen de la influència dels videojocs en les habilitats directives. Cal jugar més a la play i menys a golf!
PS2: Ja sé que tinc el blog una mica oblidat. Entre les classes i els fronts en els quals estic, poc temps em queda.
PS3: Una curiositat: érem 4 gironines (AGB, Eudald, Martí Saballs i un servidor).