Hago un cut and paste del acta de la reunión AETIC-Conseller Huguet. De aquí podemos ver dos hechos muy significativos. Por un lado, no tenemos ninguna universidad entre las 200 mejores del mundo y por otro lado, que se prevé que en 10 años las universidades chinas están entre las 10 mejores del mundo. Toca reflexionar.
En septiembre presentaremos nuestro proyecto Universidad-Empresa, llevamos trabajando en ello desde hace meses y mi sorpresa, es ver que desde la Universidad existe un centro de innovación. Sin duda es una buena noticia, pero lo que me sorprende, es que después de contactos con diferentes personas de la universidad se haya mencionado la existencia del mismo de forma casi casual.
————-
PREGUNTA: Relació Universitat – Empresa
Un article aparegut el mes passat a La Vanguardia mostrava que cap Universitat catalana ni espanyola apareix en el rànking de les 200 millors del món. L’article, a més de citar alguns dels problemes de les nostres Universitats, fa una sèrie de propostes referents a aspectes com l’avaluació (interna i externa) de la Universitat, la diversificació del seu finançament o la millora de la relació entre la Universitat i la Societat.
I això no és només per a la Universitat espanyola; cal afegir el comentari de Times on diu que en deu anys les universitats xineses estaran entre les 10 primeres del món.
Òbviament tot depèn del criteri de mesura utilitzat i del qui ho diu però alguns de nosaltres coneixem del que son capaços de fer quan s’ho proposen i també coneixem alguns dels seus fracassos.
De moment tenim dues escoles de negoci de Barcelona ben situades segons diferents criteris podem seguir-ne l’exemple?
En quins aspectes concrets s’haurien de centrar els esforços per tal de millorar i enfortir la relació entre Universitat i Empresa
El Conseller manifesta:
- Tenim bon capital humà tant pel costat de la Universitat com pel costat de l’Empresa.
- Falla el sistema de governança, la qual cosa condiciona que l’Autonomia Universitària sigui asimètrica: existeix una autonomia financera però manca un sistema d’indicadors de resultats. En el futur, l’augment en la dotació pressupostària anirà vinculat a indicadors.
- Cal explicar també on són els `forats” d’ocupació i seguidament posar-hi incentius. Cal que el mapa de titulacions encaixi amb la demanda social.
- Es potenciarà el crèdit- salari avalat entre Administració i les empreses que necessitin personal.
- Finalment, en la relació Universitat - Empresa existeixen dues vies d’acostament: la primera surt de la Universitat (`push`) i passa per la creació de spin-offs i de línies de transferència de tecnologia. En la segona és l’empresa la que demana a les Universitats les seves necessitats.
El sistema de pimes a Catalunya no facilita la relació, ja que a aquest tipus d’empresa li costa trobar interlocutors dins la Universitat.
En aquest punt, el Sr. Blasi cedeix la paraula a la Dra. Elisa Sayrol, Directora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació (ETSETB), la qual insisteix en la importància de la relació entre Universitats i Empreses no únicament pel que fa als aspectes de recerca i desenvolupament tecnològic sinó també, i especialment amb el decret de Bolònia, en els aspectes relatius a la formació dels futurs titulats.
El Conseller manifesta que, efectivament, cal potenciar amb instruments adequats la col·laboració Universitat – Empresa en l’àmbit formatiu (pràctiques en empreses i altres).
PREGUNTA. Compra pública innovadora en el sector electrònic i TIC.
La nova directiva del Parlament Europeu sobre procediments d’adjudicació de contractes públics reconeix el paper de l’Administració com a tractora d’una demanda innovadora. Aquesta directiva es transposa al nostre país a través de la Llei de Contractes de l’Estat que descriu les eines per tal que l’Administració pugui desenvolupar aquest rol.
Des del sector, entenem que aquest tema té una gran rellevància de cara a millorar la competitivitat del nostre teixit industrial i voldríem expressar el nostre interès en què aquests instruments es posin en pràctica el més aviat possible i amb la màxima coordinació entre el seu departament i la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació.
Quina col·laboració podem establir entre el sector i el seu departament per tal d’aplicar aquests conceptes?
El Sr. Huguet afirma:
- La contractació pública ha de poder primar en certa manera la indústria local. No es pot abusar del lliure comerç. Els governs han de tenir dret a donar una certa prima a empreses que ajuden a combatre els efectes de la globalització.
- Des de la Generalitat es volen posar en marxa dues comissions per abordar aquests temes: una de caire normatiu, i una segona encarregada d’establir els tràmits.
El Conseller cedeix en aquest punt la paraula al Sr. Jordi Bosch, el qual comenta:
- És un tema que ja estan abordant amb el Director General de Contractació, per tal de veure de quina manera es pot articular.
- Per fer demanda sofisticada cal a l’Administració personal especialitzat: cal alliberar recursos humans que puguin pensar amb visió de futur.
